dimarts, 16 de març del 2010
"M'angoixen les formes en què pugui presentar-se la mort, però no la mort en si mateixa. La idea de desaparèixer sense assabentar-me'n no em fa cap mena de por". M'ho va dir Miguel Delibes el maig del 1995, tres anys abans que fos operat d'un càncer de còlon (una malaltia que, segons ell, el va matar com a escriptor) i quinze anys abans que la seva mort deixés de ser una hipòtesi i omplís d'articles necrològics les pàgines de cultura dels diaris. "Estic jubilat de tot menys d'escriure. Per mania, continuo fent anar la ploma. M'ha arribat la menopausa però segueixo parint novel·les. No em preguntis com, però és així. Per sort, mantinc la ment clara", em deia l'autor en aquella entrevista.
Deixeu-me recórrer al tòpic: ara ens en queda la literatura.
dimarts, 9 de març del 2010
Ganaderia indenpendiente 68.85%
Enegia y agua 68.29%
Extracción y transform minerales 79.20%
Otras indutrias manusfacturas 73.16%
Otras industrias manufacturas 67.50%
Construcción 79.86%
Comercio, restaurantes y hospedajes 67.75%
Transportes y comunicaciones 68.23%
Instituciones financieras 61.38%
Otros servicios 61.38%
TOTAL 69.51%
Enegia y agua 68.29%
Extracción y transform minerales 79.20%
Otras indutrias manusfacturas 73.16%
Otras industrias manufacturas 67.50%
Construcción 79.86%
Comercio, restaurantes y hospedajes 67.75%
Transportes y comunicaciones 68.23%
Instituciones financieras 61.38%
Otros servicios 61.38%
TOTAL 69.51%
Prestaciones media de las mujeres
Pensiones medias de la mujer Salario medio
varón Slario medio mujer La mujer Percibe un %
Menos que el hombre
Menor de 18 años 4.500 3.440 22.6%
De 18 a 25 años 9.655 7.589 21.5%
De 26 a 35 años 18.349 15,04 18.%
De 36 a 45 años 24.064 17.506 27.3%
De 46 a 55 años 28.246 19.515 30.9%
De 56 a 65 años 27.861 19.324 30.6%
Mayor de 65 años 20.078 7.039 64.9%
Total 21.596 15.620 27.7%
Pensiones medias de la mujer Salario medio
varón Slario medio mujer La mujer Percibe un %
Menos que el hombre
Menor de 18 años 4.500 3.440 22.6%
De 18 a 25 años 9.655 7.589 21.5%
De 26 a 35 años 18.349 15,04 18.%
De 36 a 45 años 24.064 17.506 27.3%
De 46 a 55 años 28.246 19.515 30.9%
De 56 a 65 años 27.861 19.324 30.6%
Mayor de 65 años 20.078 7.039 64.9%
Total 21.596 15.620 27.7%
dimarts, 2 de març del 2010
Les catalanes Martina Castells i Dolors Aleu es van convertir l’any 1882 en les dues primeres dones de l’Estat espanyol que aconseguien el doctorat en medicina. Tres segles abans, Juliana Morell (1594-1653) s’havia convertir en la primera doctora en ciències i lletres de Catalunya (i és l’única dona que apareix al Paranimf de la Universitat de Barcelona). Aquests són només tres exemples del procés d’incorporació de la dona a la comunitat científica a Catalunya, una cursa plena d’obstacles socials que només ara, en ple segle XXI, comença a donar símptomes evidents de normalització.
Les estadístiques poden ajudar a entendre dos dels elements més destacats en la situació actual: creix el nombre de dones dedicades a la ciència però es manté molt baix el nombre de dones amb càrrecs de direcció o alta responsabilitat.
Les estadístiques poden ajudar a entendre dos dels elements més destacats en la situació actual: creix el nombre de dones dedicades a la ciència però es manté molt baix el nombre de dones amb càrrecs de direcció o alta responsabilitat.
L’última supervivent del grup que va ajudar a protegir Anna Frank i la seva família de la persecució nazi, Miep Gies, que va ser qui va guardar el diari de la nena, ha mort aquest dilluns als Països Baixos als cent anys, segons ha informat la cadena britànica BBC.
Tant Gies com altres treballadors del pare d’Anna Frank van proporcionar aliments a la família mentre els mantenien ocults en instal·lacions de l’empresa a Amsterdam. Els dos anys de refugi -entre 1942 i 1944- van quedar plasmats en un diari que s’ha convertit en bestseller i amb un gran valor històric, ja que reflecteix la fugida a la qual es van veure forçats milers de jueus a Alemanya.
Gies va morir aquest dilluns a la clínica on estava ingressada després de patir una caiguda per Nadal. L’any passat, amb motiu del seu centenari, la dona va treure importància al seu paper durant l’ocultació de la família Frank i va al·legar que altres persones hi havien participat més.
Després que els nazis descobrissin l’amagatall de la família jueva, va ser Gies qui va recollir els papers escrits per l’Anna Frank confiant a retornar-los-hi, però la nena va morir de tifus al camp de concentració de Bergen-Belsen. Finalment, els va lliurar al seu pare, que va sobreviure a la guerra i els va recopilar en un llibre publicat per primera vegada el 1947.
Des d’aleshores, Gies s’ha convertit en una espècie d’ambaixadora del diari, i ha viatjat pel món per relatar les seves experiències durant l’Holocaust i per criticar la persecució jueva per part del règim nazi. Aquests esforços li van valer al llarg de la seva vida nombrosos reconeixements públics.
Tant Gies com altres treballadors del pare d’Anna Frank van proporcionar aliments a la família mentre els mantenien ocults en instal·lacions de l’empresa a Amsterdam. Els dos anys de refugi -entre 1942 i 1944- van quedar plasmats en un diari que s’ha convertit en bestseller i amb un gran valor històric, ja que reflecteix la fugida a la qual es van veure forçats milers de jueus a Alemanya.
Gies va morir aquest dilluns a la clínica on estava ingressada després de patir una caiguda per Nadal. L’any passat, amb motiu del seu centenari, la dona va treure importància al seu paper durant l’ocultació de la família Frank i va al·legar que altres persones hi havien participat més.
Després que els nazis descobrissin l’amagatall de la família jueva, va ser Gies qui va recollir els papers escrits per l’Anna Frank confiant a retornar-los-hi, però la nena va morir de tifus al camp de concentració de Bergen-Belsen. Finalment, els va lliurar al seu pare, que va sobreviure a la guerra i els va recopilar en un llibre publicat per primera vegada el 1947.
Des d’aleshores, Gies s’ha convertit en una espècie d’ambaixadora del diari, i ha viatjat pel món per relatar les seves experiències durant l’Holocaust i per criticar la persecució jueva per part del règim nazi. Aquests esforços li van valer al llarg de la seva vida nombrosos reconeixements públics.
dia de la dona
Tot el que volies saber sobre les presons franquistes de dones
dimarts 9 de febrer de 2010
Avui dimarts 9 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, el Museu d’Història de la Ciutat —c. de Sant Antoni, 13— oferirà una conferència sobre les presons franquistes de dones. Es tracta de la tercera i última de les conferències del cicle que acompanya l’exposició Una esperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, que es pot veure fins al 28 de març als museus municipals. La conferència serà a càrrec de Fernando Hernández Holgado i porta per títol Presons franquistes de dones durant la primera postguerra.
Fernando Hernández Holgado és llicenciat en geografia i historia per la Universitat Complutense de Madrid i especialitzat en història contemporània. Bona part de les seves investigacions s’han centrat en la repressió durant el franquisme i especialment en les presons de dones. A més de professor, ha estat comissari d’algunes exposicions i autor de diversos llibres entre els quals Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al Franquismo 1931-1941 i Soledad Real.
dimarts 9 de febrer de 2010
Avui dimarts 9 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, el Museu d’Història de la Ciutat —c. de Sant Antoni, 13— oferirà una conferència sobre les presons franquistes de dones. Es tracta de la tercera i última de les conferències del cicle que acompanya l’exposició Una esperança desfeta. Sabadell, 1931-1945, que es pot veure fins al 28 de març als museus municipals. La conferència serà a càrrec de Fernando Hernández Holgado i porta per títol Presons franquistes de dones durant la primera postguerra.
Fernando Hernández Holgado és llicenciat en geografia i historia per la Universitat Complutense de Madrid i especialitzat en història contemporània. Bona part de les seves investigacions s’han centrat en la repressió durant el franquisme i especialment en les presons de dones. A més de professor, ha estat comissari d’algunes exposicions i autor de diversos llibres entre els quals Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al Franquismo 1931-1941 i Soledad Real.
Alella mostra una visió femenina de la guerra i la postguerradilluns 16 de novembre de 2009
La sala d’exposicions de Can Manyé d’Alella és l’escenari des d’aquest dijous de l’exposició Dones d’Alella: la generació valenta (guerra i postguerra). La mostra, que es podrà visitar fins al dia 22 que ve, exhibeix l’univers quotidià de la dona treballadora d’Alella d’aquella època, a partir d’un recull d’objectes personals que feien servir en la vida laboral i familiar. En aquest context es podrà veure també la col·lecció de fotografies Mans amb història, de l’Associació Viladona de Vilassar de Mar, que està formada per imatges de mans de dones amb les marques i cicatrius del seu treball diari. La mostra es va presentar dijous passat amb una xerrada de Montserrat Carbonell, professora de la UB.
La sala d’exposicions de Can Manyé d’Alella és l’escenari des d’aquest dijous de l’exposició Dones d’Alella: la generació valenta (guerra i postguerra). La mostra, que es podrà visitar fins al dia 22 que ve, exhibeix l’univers quotidià de la dona treballadora d’Alella d’aquella època, a partir d’un recull d’objectes personals que feien servir en la vida laboral i familiar. En aquest context es podrà veure també la col·lecció de fotografies Mans amb història, de l’Associació Viladona de Vilassar de Mar, que està formada per imatges de mans de dones amb les marques i cicatrius del seu treball diari. La mostra es va presentar dijous passat amb una xerrada de Montserrat Carbonell, professora de la UB.
dosier
Paises Presidente Mujer Hombre
España Zapatero x
Francia Nicolas Zarkozy x
Portuga Anibal Cavaco Sil x
Alemania Angela Markel x
Inglaterra Gordon Blown x
Irlanda Mary Mcaleese x
Dinamarca Lars Lokke Rsmussen x
Holanda Jan Peter Balkenende x
Suecia Fredrik Reinefedt x
Suiza Doris Leuthard x
Italia Berlusconi x
España Zapatero x
Francia Nicolas Zarkozy x
Portuga Anibal Cavaco Sil x
Alemania Angela Markel x
Inglaterra Gordon Blown x
Irlanda Mary Mcaleese x
Dinamarca Lars Lokke Rsmussen x
Holanda Jan Peter Balkenende x
Suecia Fredrik Reinefedt x
Suiza Doris Leuthard x
Italia Berlusconi x
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
